“N’hi ha que acumulen diners; jo acumulo anys”

- Eduard és un ciutadà de Barcelona amant de les bones converses. És la persona de més edat que cada dia ve al centre.-

Bon dia Eduard
Bon dia tingui

Quant temps fa que vens al centre Assís?
Espot dir des de que el van inaugurar ( 4 anys ).

Com vas decidir venir-hi ?
Passava pel carrer Sant Pau i un amic em va dir : “ Mira chico, yo sé un lugar donde se desayuna muy bien, allí en Sarrià...”.
A part, la meva pensió ( SOVI, 300 € al mes), no em donava per més.

On has dormit aquesta nit?
Al Carrer Nou de la Rambla, en una pensió...és que la paga que cobro jo se m’ho menja tot.

I fins ara, quins han estat els teus ingressos?
Abans de la guerra treballava a la indústria tèxtil a Sabadell, que era la número 1 d’Espanya. Després de la guerra vaig fer de tot : en una ferreteria, en una fàbrica de pasta ...m’agradava molt aquest treball !

Com és un dia en la teva vida?
Bé, vinc a esmorzar aquí, baixo a dinar al Casal Josep Trueta ( RavalSud ). Llavors m’espero que obrin la biblioteca del carrer Hospital per buscar biografies i dades històriques fins a les set. Després torno a la pensió i em menjo l’entrepà que m’he guardat des del matí.

Quines són les qualitats que aprecies d’una persona?
Jo menyspreo l’actuació de l’ésser humà, no a ell mateix...potser he nascut en una època que no em toca. N’hi ha que acumulen diners...jo acumulo anys. Dimecres passat en vaig fer noranta-tres!

I les teves qualitats?
Jo no em puc jutjar a mi mateix

La família...?
Els meus germans són morts. He tingut parelles formals, però no vaig arribar a res més.

Què trobes en el Centre Assís?
Hi ha gent que busca amistat i jo els dic que no, a mi només em busquen enemics; els amics els busco jo .La gent dóna les coses amb cor.

Un fet especial de la teva vida?
Fa molts anys, després de la guerra i la misèria, vaig veure una pel·lícula on sonava una música; vaig descobrir quina era ( la “Tristesa d’amor”, d’en Chopin ) i quan vaig cobrar em vaig comprar el disc (anys 42-43 ).

Un desig?
Diners ja no! M’agradaria trobar la pau espiritual, és el més bonic que hi ha, ja que la felicitat és efímera.

Gràcies, Eduard