I la Blanca, tot i que no va poder venir aquesta vegada, també ha passat de ser únicament una infermera de domicilis a ser la Blanca, amb totes les lletres.
La gent en situació de sense llar sovint abandonen la cura de la seva salut, ja sigui per impediments burocràtics o perquè ha passat a ser una de les seves últimes prioritats. Això poc a poc ho estem millorant, mitjançant el projecte de col·laboració que ens uneix amb l'ambulatori del barri i que tants bons fruits està donant.
Així doncs, l'altre dia ens van oferir una xerrada sobre primers auxilis bàsics i ús de medicaments, encara que poc a poc es va anar transformant en dubtes mèdics de la nostra gent cap als professionals, els quals sempre tenien una bona resposta per tots. I és més, la donaven amb una bona mirada i un respecte absolut, posant totes les facilitats i bona voluntat del món. Sabem que aquí està la clau de l'èxit...potser no és tant important la resposta com la manera en què es dona. A partir de llavors és quan es pot iniciar una bona vinculació dels usuaris del centre amb el C.A.P.
Uns quants comentaris que ho poden resumir tot :
- és un luxe que puguin venir aquí els metges a resoldre els nostres dubtes ( Josep, 48 anys, informàtic, dorm en un habitatge en mal estat )
- La veritat és molt interessant... quan tornen a venir ? M'he quedat amb coses per preguntar-los... ( Manuel, 50 anys, dorm en un caixer ).
- és fantàstic, a vegades a mi m'ha tingut hores per a resoldre un dubte a l'ambulatori, i al final me n'he anat. D'aquesta manera tot és més fàcil.
Suposo que això ho resumeix tot ... gràcies als nostres amics del CAP per la seva implicació i bon fer....i ells, millor que nosaltres, saben que amb la salut no s'hi juga. |
