Nadal Musical, música, música i més música; melodies que enganxen, cares que somriuen, cossos que es mouen...cors que bateguen; gent que disfruta, amics que ballen, amigues que canten, companys que amb una simple mirada s’ho diuen tot.

Notes acompassades, ritmes sincopats, somriures còmplices, paraules d’amor... moments de tristesa ( senzills i tendres ), alegria en estat pur, neurones distretes, ànimes farcides de plaer.

Un Fa major fora de pentagrama, persones dins d’un grup, persones que se senten d’un grup, persones que saben que són d’un grup....i persones que ho sabem. Persones, simple i complexament.

Poesia sense pressa, cantaires amb barret i rosa passional als llavis;  guitarres gitanes i gitanos guitarristes; francesos cantant òpera.... i saharauis recitant en català.

En definitiva, el nostre Dinar de Nadal; una celebració artístico-músical. Com cal.

I mentrestant les cantants deien :

( ... )per mi ha estat molt gratificant, moltíssim. Un dia per recordar.( ... ) i molt molt enriquidor, que em fa recordar que la música és el vehicle més universal per transmetre. I fer somriure, siguin les condicions que siguin.

Mariona

 ( .. )per mi el dinar del dissabte va ser molt càlid ( .. )Personalment em vaig sentir molt acollida i trobo que la música és una manera de comunicar-se amb un mateix llenguatge, i que realment aconsegueix una connexió molt maca.

Merche

( ... ) és tan bonic..
Vaig quedar molt impressionada i molt impactada..i conèixer algunes de les històries em va commoure molt. Dijous també vaig estar a un concert benèfic i sentir històries extremes de tant en tant et fan recapitular..i replantejar-te coses de nou que a vegades deixem pendents..

Lourdes

 ( ... ) va ser un momentàs poder compartir aquest esperit nadalenc que sovint se m'oblida. 
( ... )i veure les cares de felicitat de totes aquelles persones paga per tots els bolos que he fet i faré. 
( .. ) per a mi va ser un punt de vista completament diferent. Un compartir un temps amb persones que mai hagués imaginat.

Sílvia

 ( ... )en aquesta societat asèptica en q vivim, s'intenta ocultar qualsevol senyal que aquesta altra realitat existeix. El dissabte em vaig retrobar amb aquest món amagat... I això és molt important, per això us vull donar les gràcies :)
( ... ) Quan ballàvem recordava quan féiem concerts al carrer i venia alguna persona sense sostre i estàvem tots cohibits, i ens “molestava”, i el volíem fer fora... El dissabte tothom volia ballar amb nosaltres i dir la seva, però ara tot era benvingut... Molt més humà, molt més real...

Núria G.