Ramon
Noró
Membre del grup promotor d’Arrels
Actualment director del Departament de Comunicació
Hola,
Ramon,
• Hola amics !
Fa
més de vint anys que vas començar
a caminar al costat de les persones sense llar.
Què ha canviat des d’aleshores?
• S’ha anat constituint una forma
de treball, al menys teòrica, integral, a
llarg termini, principalment en les entitats, però
també en els serveis de l’Administració.
Com
s’arriba a una situació d’exclusió
social?
• Tots tenim un seguit de punts de suport
que ens acompanyen al llarg de la vida, fins i tot
se succeeixen els uns als altres. S’enforteixen
o es debiliten al llarg de la vida. Són:
la salut, el treball, l’afectivitat, la formació,
els amics, per dir-ne alguns. S’arriba a l’exclusió
social quan un seguit d’aquests punts d’arrelament
fallen. Falla, en resum, tot el que fa referència
als recursos econòmics i, no ho hem d’oblidar,
el que fa referència a les relacions personals.
Quin
és el perfil actual de les persones sense
llar? Ha evolucionat?
• Una resposta ràpida fa dir que
hi ha més persones immigrades, més
joves, més persones amb malalties mentals,
però la veritat és que no tenim dades
objectives per comparar. És un tema poc estudiat
encara ara. A Arrels el perfil segueix sent 85 %
homes, 40 % de ciutadans estrangers, malgrat que
el col•lectiu al qual es dediquen més
esforços són de l’estat en un
95 %. Són persones adultes al voltant dels
50 anys de mitjana.
Què
aporten entitats privades d’iniciativa social
en l’atenció a aquest col•lectiu?
• Crec aporten seguiments molt personalitzats,
amb respostes àgils, assegurant el tancament
de casos en ferm, donant tota mena d’oportunitats
i, tot això, en un marc que pretén
trencar aquella línia que separa la marginació
de la no marginació.
Quin
paper juga el voluntariat?
• Genera teixit social i reflecteix una
societat plural, amb les seves virtuts i els seus
reptes.
S’ha
parlat molt de l’ordenança cívica,
quina és la teva opinió?
• Les nostres entitats sempre han treballat
pel civisme amb les situació personals com
a objectiu de millora i no amb les persones com
a generadores d’actes incívics. En
el fons, si la ciutat fos realment cívica,
no permetria que aquests ciutadans es veiessin forçats
a viure als carrers.
Ens
pots explicar una experiència positiva viscuda
en el teu treball i una de negativa ?
• Veure les respostes solidàries i
generoses: una senyora que cobrava una pensió
no contributiva (288 € al mes) guardava 1€
diari i, arrodonint, ens va portar un donatiu de
300€.
• La incoherència envers la solidaritat
i els valors de les ONGs, entre els discursos de
responsables polítics i l’aplicació
a la pràctica de recursos públics
destinats als més febles.
L’última
pregunta l’esculls tu. Digues-nos el que et
vingui de gust...
• Hem de tenir present la capacitat que
les nostres entitats tenen per fer comprendre el
fenomen de l’exclusió social i la necessitat
d’utilitzar els coneixements i l’experiència
per lluitar contra les causes que porten a les persones
al desarrelament. Digues-me utòpic!
Gràcies
