POC A POC

Em dic Sara i estic fent pràctiques d'integració social al centre assís. Ja fa temps que conec aquest centre encara que no hi habia participat, i quan el vaig conèixer ja farà dos o tres any s ens van dir que potser podriem fer pràctiques a assís quan féssim integració i realment ja en tenia ganes! i ara que ja estic disfrutant del moment n'estic molt contenta. Aquesta experiència no me la prenc com una més, perquè porto molt poc temps anant a assís i estic encantada amb aquest centre. Els voluntaris són molt simpàtics i acollidors, els professionals que hi treballen una passada, sobretot els usuaris, ells són els que m'estan ensenyant, els que em fan reflexionar, els que m'ensenyen a saber tractar-los, a valorar les petites coses de la vida que realment són el que et fan viure. Realment et donen ganes de que tothom pugui participar, que pugui conèixer a aquestes persones que són igual a totes les altres, que tenen un respecte, una paciència i un riure envejable estant en la seva situació.
D'aquest centre m'estic emportant moltíssim més que unes hores de pràctiques...
De cor moltes Gràcies, em sento súper bé amb vosaltres.

També us volia deixar escrit un petit i senzill conte que em va agradar...

Cierto día, caminando por la playa reparé en un hombre que se agachaba a cada momento, recogía algo de la arena y lo lanzaba al mar. Hacía lo mismo una y otra vez. Cuando me aproximé, observé que lo que agarraba eran estrellas de mar que las olas depositaban en la arena, y una a una las arrojaba de nuevo al mar. Le pregunté por qué lo hacía, y me respondió: "Estoy lanzando estas estrellas marinas nuevamente al océano. Como ves, la marea está baja y estas estrellas han quedado en la orilla. Si no las devuelvo morirán aquí por falta de oxígeno." "Entiendo -le dije-, pero debe haber miles de estrellas de mar sobre la playa, no puedes lanzarlas todas. Son demasiadas, quizás no te des cuenta que esto sucede probablemente en cientos de playas a lo largo de la costa. ¿No estás haciendo algo que no tiene sentido?". El hombre sonrió, se inclinó y tomó una estrella marina y mientras la lanzaba de vuelta. Al mar me respondió: "¡Para ésta sí lo tuvo!".

Experiències com aquestes són les que em fan tirar endavant, i voler ajudar a tirar endavant...