Tots es pot cultivar

Cultivar un hort no és senzill, requereix paciència, compromís i constància. A la primavera es planten tomàquets, pebrots, albergínies, cebes tendres, mongetes, carabassons, melons, síndries, raves, enciams i escaroles, julivert i cogombres... i durant l'estiu es recullen. I fa poc hem pensat en les hortalisses d'hivern... plantarem mongetes tardanes, cols, cols de Brussel·les, col-i-flors, bròquils i alguna bleda. Ah! Que encara no us ho hem explicat! Assís té hortet on, a més de cultivar verdures, tenim un planter de flors. Usuaris i voluntaris ens hi reunim amb una fita comuna: cuidar i promocionar el nostre hort.

Però en aquest tros de terra no només hi ha això, terra i vegetals, sinó que s'hi planten llavors de futur, es reguen moments per compartir, es cuiden estones en comú, maduren les relacions, es conrea l'autoestima i l'esforç i, molt al final, es recullen els fruits. I, si no n'hi ha gaire, tampoc no ens preocuparem, perquè ja hem dit que l'hort dura tot un any, ja que s'hi poden anar plantant productes diferents fins que algun doni el fruit tan esperat.

Per descriure la importància d'aquest hortet casolà, res millor que el que em va dir una vegada una bona amiga:

“ ... sempre dic que els qui valoren les petites coses, solen tenir la capacitat de poder valorar les coses importants i aquestes, també solen ser sempre molt i molt petites... tant, que en ocasions l'ésser humà no les veu, no les troba i les deixa passar... “

I sabeu què? Que els tomàquets, i en especial els pebrots verds italians, no han sortit gaire grans ... i què? L'opinió general diu que estaven boníssims!!! I el més important és que han crescut, els hem recollit i no els hem “deixat passar”.